Art

​

​

​

Si fa dos anys m’haguessin preguntat per l’art no hagués sabut què contestar, probablement la meva resposta hagués sigut un seguit de paraules buides de significat repetint frases les quals hauria llegit a qualsevol xarxa social o a alguna revista d’adolescents, i serien del tipus: l’art és el que et fa sentir, etc.

 

Actualment, i havent mostrat un interès i estudiat un mínim d’art durant un temps, em veig capacitat, no per a definir-lo, però sí per a explicar com justifico que el que jo i altres fem sigui art, i el que és més important, com jo l’entenc i quin és el meu discurs artístic.

 

El primer que cal entendre sobre l’art és que és canviant i provoca el canvi a mesura que ell ho fa, provoca que el seu context s’adapti a ell, degut a aquesta evolució és normal que la nostra concepció personal del mateix, també pugui variar.

 

Des de la meva perspectiva, l’art es basa sempre en la composició, que pot ser més o menys estructurada i és present en tot; la música, les arts plàstiques, escèniques... 

 

Aquesta composició és la màxima síntesi del concepte estil, i de l’estètica en sí, i és el primer que captem de qualsevol cosa que se’ns planteja, se’ns mostra, o a la qual ens veiem exposats.

 

L’art no és una excusa per a justificar una creació, ni un adjectiu qualificatiu o descriptiu per a res, l’art és un procés que consta d’una intenció premeditada i que acaba amb un resultat amb una estètica determinada.

 

A través del canvi que he observat en la meva pròpia visió de l’art puc assegurar que aquest, igual que la seva definició, són totalment complexes i relatius, però es poden definir segons la concepció de cada un, hi ha una frase que diu; la bellesa no és en l’objecte, sinó en l’ull del que el mira, i és perfectament aplicable a l’art si li afegim un tercer objecte, el creador de l’objecte.

 

Arribem en un punt del meu discurs on vaig plantejar-me en quin sentit la composició era la base de l’art audiovisual, i entenent que tant en l’aspecte visual com en el musical, la composició és tant bàsica, com es combinaven per a equilibrar-se i donar-se suport en certa manera.

Podria dir que és a través de la composició que visualment entenem el discurs o la narrativa d’un element audiovisual, i el ritme de l’àudio en complementa perfectament l’explicació.

 

La composició, complementada per una estètica i una intenció premeditades, siguin les que siguin, formen l’art.

​

​

​